Comprensió lectora
Estat de coma
Les persianes blindades caigueren a terra de cop. Els panys es tancaren
automàticament amb una cantarella mecànica i al compàs d’un moviment
autòmat i sense ànima. Atrapat dins teu, ara et senties dins una
cuirassa que et protegia.
- Millor així.- et digueres. Aspirares i inspirares, mentre trobaves la calma. Ja res podria destorbar-te mai més.
Tancat i atrapat, amputat de l’entorn començares a ser feliç
inconscientment. La consciència pul·lulava perduda en algun lloc més
enllà dels barrots. La llibertat era a terra, ferida de mort.
Un cop la por s’adormí, obrires els ulls i tot era fosc. A les palpentes
provares de sortir d’aquella cuirassa, un amagatall individual i fet a
la teva mida. Ficares les mans a la butxaca i no trobares les claus.
Ficares el nas al teu cervell i no trobares tampoc cap mot de pas.
Ja era massa tard per despertar. El món exterior havia deixat d’existir i
el teu món interior era, ara, la teva cel·la i tu restaves en estat de
coma.
Bo mes o menys que li entendi parlava d'una persona que estava en coma i el volia escapar del seu propi somni però cada vegada més es cap a més difisil d'escapar i al final es va quedar ahì.
Bo mes o menys que li entendi parlava d'una persona que estava en coma i el volia escapar del seu propi somni però cada vegada més es cap a més difisil d'escapar i al final es va quedar ahì.
Comentarios
Publicar un comentario